- La història de l’atletisme a Olot ha estat molt lligada al nostre Club, que n’ha estat l’impulsor i organitzador habitual de competicions des dels seus inicis, més o menys a mitjans del segle passat. Per pasqua del 1953 es varen organitzar unes proves atlètiques al camp de l’Estació. En una «Arriba España» de l’any 1955, hi llegim la crònica de la 1a carrera pedestre (així s’anomenava abans) i amb tota raó, amb motiu dels seus recorreguts absolutament urbans, en concret aquesta 1a. Cursa sortia de la Plaça Clarà i pel passeig de Barcelona es dirigia cap a Sant Roc i allà tornava pels Desemparats fins al lloc de sortida, i fou guanyada per en Salvador Juan Ripoll; hem de destacar que en aquella primera classificació hi trobem, en 4t lloc, un jove Miquel Àngel Chorrero que més tard es convertirà en entrenador del club i portarà a terme una gran tasca per mantenir la flama de l’atletisme a la nostra Ciutat. Ja en els estatuts de l’any 1955 s’esmenta que l’atletisme i la gimnàstica, són amb la natació els esports bàsics del club.
- La segona cursa (1956) i donat l’entusiasme popular que provocava, es va organitzar al carrer Mulleres, amb sortida davant l’Auto Record, baixava pel Fluvià tota vora riu cap al carrer Vilanova, Plaça Clarà i el carrer Lorenzana, que aplegava una multitud d’espectadors, com es veu reflectit en alguna de les fotos de l’època. Aquest èxit multitudinari fa escriure al periodista del moment el següent paràgraf que reproduïm textualment: «Después de esta prueba debemos señalar con más fuerza que nunca que Olot necesita de la pista para la práctica del atletismo, por este motivo nos atrevemos a suplicar de nuestras autoridades locales, las cuales siempre están atentas a las necesidades de la ciudad, que hagan un esfuerzo más y logren la construcción de una pista atlética, que de lo demás se cuidarán nuestros aficionados deportistas de demostrar que no ha sido en balde el esfuerzo.»
- Aquells primers fonaments i mercès a la situació estratègica de la Indústria i Comerç, seu del Club, feia que els atletes del moment que s’entrenaven al gimnàs del club, aprofitessin la llum dels fanals del carrer Mulleres per fer els entrenaments a partir de les 8 del vespre, sortosament el pocs cotxes que circulaven a l’època, permetien fer fins i tot esprints sense impediments davant mateix de Can Salvi.
- Hi havia un bon reguitzell d’atletes, el citat Chorrero, l’Arbós, en Serrano, en López i en Prunell (aquest últim fou campió d’Espanya de 100 llisos), en Sala, en Turró, els germans Serra, en Llumá, en Batlle, en Cervantes, en ‘Carpi’ Danés, en Corominas, en Romanos … Alhora començaven a destacar els llançadors de pes i disc en ‘Bruno’ i en Suriñach. Tot plegat va servir perquè es portés a terme el 1r campionat social d’atletisme a les instal·lacions del camp municipal de futbol, que va habilitar els voltants de la gespa com a improvisada pista d’atletisme amb un èxit esplendorós que va portar a escriure una altra tirallonga del cronista esportiu i que, fil per randa, deia:
- «Después del festival del pasado domingo, debemos rendirnos ante la verdad. Allí vimos emocionados como unos cuantos muchachos olotenses se lanzaron a combatir para lograr unas marcas y con el solo objeto de lograr el primer lugar de la clasificación. Allí nos dimos cuenta de que, gracias a Dios, aún quedan deportistas de verdad, deportistas que, nacidos bajo los auspicios del Club Natación Olot, de la Sociedad Industria y Comercio, practican el deporte con el único deseo de superarse y porque lo tienen dentro de sí. Allí vimos como la nobleza deportiva es el más alto nivel de la cultura, detalle que últimamente parece se había olvidado, y vimos allí también tantas y tantas cosas aleccionadoras que no terminaríamos de mencionar por su categoría y pureza.»
- El fet cert és que aquell esclat d’atletes va tenir una certa continuïtat i es començà a competir a escala provincial, es feren els primers desplaçaments fora d’Olot, bàsicament a Girona on es disputaven el prestigiós trofeu Ferrer i les proves classificatòries que donaven accés als Campionats d’Espanya, en aquelles pistes de cendra avui també desaparegudes i que veieren molts guanyadors del nostre club. Allà van assolir la seva classificació pels Campionats d’Espanya de Cros en Chorrero, en Corominas i l’Arbós, que van defensar el pavelló gironí a Santander i l’any següent el mateix Arbós i en Josep Prat portaven la representació olotina als mateixos campionats però ara a Madrid.
- Es van aconseguir diversos campionats provincials, així en Jordi Corominas va batre el rècord provincial dels 100 llisos, l’Eduard Arbós el dels 3000 llisos i en Camps es convertia en campió de Catalunya dels 400 llisos. En Llumà destacava en les curses ràpides i curtes i en Bruno i en Suriñach destacaven en llançaments. El març de 1964 es porta a terme el «Primer Cros Les Tries», amb 33 participants, tots ells d’Olot, i 16 dels quals ho eren del club. La manca de participants i el fet que tots fossin de la nostra localitat, fou degut al fet que la cursa s’hagué d’ajornar pel mal temps, i els equips que ja s’havien desplaçat el primer cop no ho tornaren a fer.
- És obligat ressaltar les primeres posicions obtingudes en aquesta època per l’atleta del club Ramon Fàbrega i Turet, que fou campió de Catalunya infantil, seleccionat pels campionats catalans i estatals de l’OJE, i obté bones posicions a les curses Jean Bouin.
- El gener del 1965, s’organitza el «Primer Cros provincial per a nedadors». En la classificació hi trobem noms com: Antoni Mota, Pere Balcells, Matias Castañer i Benvingut Manel·la en la categoria superinfantils, Jaume Vilanova en la d’infantils, Joan Vilanova, Ricard Casanovas i Joan Carles Chorrero en la de juvenils, Raül Ramos en la de júniors i Lluís Balcells, Miquel Macias i Amadeo Castells en la de veterans. Després d’uns anys d’inactivitat, el 1972 es porta a terme el «1r Cros Ciutat d’Olot», com a culminació de la reorganització de la secció d’atletisme del club. Amb aquesta cursa es preveuen nous projectes per tal de reactivar aquest esport. L’absència de proves en els últims anys s’havia fet notar i els afeccionats ja tenien moltes ganes de veure els millors especialistes provincials lluitant en aquesta cursa.
- Passen els anys, i no és fins al 1986 que amb en Miquel Àngel Chorrero i més tard amb la Joana Codina i l’Albert Munteis la secció d’atletisme fa un pas de gegant. S’encamina en un principi a fomentar l’atletisme de base amb atletes d’entre els 8 i 14 anys.
- En aquelles dates ja es van organitzar uns quants crosos d’una gran rellevància. La sortida i arribada d’aquests crosos es feia des de la zona d’aparcaments del Club i s’instal·lava un gran pont de fusta una mica més avall de la palanca per aconseguir travessar el riu i anar a fer el circuit pel costat de la font. Era un cros d’una gran participació (anys enrere, quan hi havia la jornada de cros, es feia una pausa en la resta d’esports de competició de la comarca a fi que tots els esportistes hi poguessin participar).
- Cap als anys 1988-89 i fins a l’any 1991 el treball d’entrenament dels atletes el realitzava en Jordi Millán. Però per qüestions de feina, no va poder seguir la tasca d’entrenador i va acceptar estar al capdavant de la secció en Josep Danés, l’any 1991. Fins fa uns tres anys la Secció d’atletisme era de Promoció, o sigui que era una secció d’atletes joves, però quan es va passar a tenir atletes adults (júniors, promeses, sèniors i veterans) amb uns entrenaments programats i fins i tot diversificats per a cada atleta o especialitat, es va augmentar la plantilla d’entrenadors. I aquesta última temporada hi ha hagut la Marta Pujolassos (que s’encarregava dels atletes fins als 10 anys) en Josep Danés (que es responsabilitzava dels alevins, infantils i cadets) i en Pere Hidalgo que programava els entrenaments de tots els atletes de categories superiors.
- En tots aquests anys no solament s’ha de destacar la quantitat d’atletes que s’han format com molt bons esportistes, que ha estat molta, sinó també la qualitat d’alguns d’ells i el gran nivell que han assolit alguns no solament en l’àmbit gironí, sinó en el català i fins i tot a escala de l’estat espanyol, com és la gran atleta Agnès Vilanova i Bosch.
- De l’Agnès en podem recordar que ha aconseguit cinc anys la primera posició en la Cursa internacional de la Jean Bouin de Barcelona. És un rècord encara no superat. Ha estat Campiona de Catalunya de Cros en la Categoria Infantil Campiona de Catalunya de pista en 1000 m lliures, com de Benjamina, dels 2000 m lliures Alevina, en 1000 m lliures i en 3000 m lliures en la categoria Infantil. També de 1500 m lliures i 3000 m lliures de la categoria Juvenil. L’any 1994 l’Agnès va rebre el premi a l’esportivitat dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya i va estar convidada, juntament amb el seu entrenador, a visitar el Comitè Olímpic amb un viatge de quatre dies a Luasanne i amb la corresponent recepció del llavors president Sr. Samaranch.
- Altres atletes destacats a escala territorial són en Xevi Masoliver, en Josep M. Roura en les categories sèniors. En Jordi Martí, en Moisès Xarles, en Joan Planagumà, la Núria Casas en categories inferiors també han destacat territorialment i han assolit alguna bona posició en l’àmbit català. En el present la Júlia Santos en l’àmbit gironí no té rival i a escala catalana ja ha obtingut dos Campionats de Catalunya de Cros i un Campionat de Catalunya de 2000 m lliures en pista en la categoria alevina.
- Un gran atleta també a destacar és en Joan Pardo que ha manifestat una constància i lluita notable. Cal dir que ha estat Campió de Catalunya la temporada 2002-03 dels 5000 m lliures en atletisme adaptat. I fins i tot el subcampionat d’Espanya en la temporada següent. És un atleta de fons que participa en competicions de Marató i Mitja Marató aconseguint excel·lents resultats tant en categoria d’atletisme adaptat com en la categoria veterana. Una anècdota d’aquest atleta consisteix en el gran treball de preparació que va fer, sota la promesa de la Federació, si assolia una marca mínima, per poder anar al Campionat d’Europa. Va rebaixar de molt la marca que havia de superar, però no va poder anar als Campionats d’Europa: la promesa no es va complir i no el van seleccionar per aquests campionats.
- La secció d’atletisme és responsable de l’organització de la Mitja Marató de la Garrotxa i del Cros d’Olot. Ja s’han celebrat més de 20 edicions, essent inicialment de caràcter comarcal i va passar a tenir categoria Territorial la temporada 2001-02, augmentant, doncs, la participació amb atletes de totes les comarques gironines (i també d’altres territoris catalans) i entrant en la classificació del Gran Premi Gironí de Cros. Aquest Cros es feia a mitjans desembre i comportava haver de córrer a unes temperatures sota zero (fa dues temporades es va arribar a -4 °C) i amb un paisatge totalment blanc de gelada. Aquesta temporada el Cros ha passat a dur-se a terme el febrer i el sol, en aquesta època, ja il·lumina els paratges més aviat del matí.
- La Mitja Marató de la Garrotxa compta amb més de 20 edicions, i en un principi l’organitzaven el conjunt de clubs d’atletisme de la Garrotxa per l’abast de treball que comporta, però les sis últimes edicions han estat organitzades exclusivament pel Club Natació Olot. Una curiositat d’aquesta Mitja Marató és el lliurament d’un pernil a tots i cadascun dels participants. Aquest fet anecdòtic i divertit ha fet conèixer a tot Catalunya la nostra Mitja Marató com la Marató del pernil, i ha comportat un augment de participació no solament per aquest fet sinó pel paisatge per on transcórrer (la Vall de Bas) i per la bona organització.
- Altres curses d’una gran duresa, on participen els atletes absoluts del nostre Club són la Cursa del Canigó, la Pujada a la Salut de Sant Feliu de Pallerols. En elles els atletes de la Secció hi tenen resultats d’alt nivell i difícils de batre. La Quima Casas continua tenint el rècord femení de la Pujada a la Salut i l’Esteve Canal ha estat en plaça de podi en les participacions al Canigó.
