Nelson Raviña Primer tècnic de Waterpolo del Club
"L'amistat entre els jugadors és el que em fa sentir més orgullós"
Va començar practicant el vòlei i quan va adonar-se que la seva veritable passió era el waterpolo ja no va parar de dedicar-s'hi en cos i ànima. És col·laborador de la selecció júnior de waterpolo de l'Argentina i des del 2003 treballa al Club Natació Olot formant a joves esportistes, als que els demana esforç, dedicació, passió i il·lusió. La seva fòrmula per crear bons jugadors...
- Abans que res, explica’ns una mica la teva trajectòria en el món del waterpolo
- Vaig començar a practicar waterpolo als 14 anys, quan ja era una mica gran, però cada estiu veia com entrenaven a la piscina de River Plate, club amb el que vaig jugar a l’Argentina, i un estiu després de deixar el vòlei em vaig animar. La meva passió pels esport em va portar a combinar els estudis de Bioquímica amb els de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. A partir d’aquell moment, se'm va obrir un nou món per a mi, ja que em van oferir col·laborar amb la selecció júnior de waterpolo de l'Argentina. Durant 4 anys vaig formar part del cos tècnic com a segon entrenador, però quan vaig decidir venir a Catalunya per poder ser un entrenador professional de waterpolo vaig deixar el meu lloc com ajudant, però no com col·laborador. L'any 2001 arribo a Catalunya i a l’estiu del 2003 començo a treballar al Club Natació Olot, els primers dos anys portant els equips de base i a partir de l’estiu del 2005 com a director tècnic de la secció.
- Quin balanç fa de l’any que deixem enrere com a tècnic del CNO?
- Els balanços depenen sempre dels punts de mira, però personalment crec que ha sigut un any molt bo. El nivell de joc de tots els equips ha pujat, estem construint un nou equip absolut dins de cada equip i dins la secció hi ha més pinya i un gran sentiment de pertinença. Però el que em fa sentir més orgullós és el grau d’amistat que tenen els jugadors, són un grup d'amics que vénen a entrenar, a formar-se com a jugadors i com a persones i a gaudir una bona estona. L’esport ens deixa bons amics.
- Es podria dir que els jugadors olotins tenen unes característiques determinades per jugar a waterpolo que no tenen jugadors d’altres llocs?
- No, som part de Catalunya i les característiques físiques són les mateixes en la majoria dels jugadors. Si podem dir que, històricament, els equips olotins han sigut molt lluitadors convertint la piscina de les Tries en una piscina complicada pels visitants.
- En què són bons i què els falta per millorar?
- Ens queda molt per aprendre, però la progressió és molt bona. En línees generals els jugadors olotins no destaquen en cap fase del joc, però són força complerts. Si he d’esmentar un punt fort destacaria la unió i la cohesió del grup i que cadascú sap quin és el seu rol dins de l’equip, i què s’espera que faci. I com a punt feble, segurament és el treball de cames, aspecte en el qual s'està incidint perquè és fonamental en el waterpolo.
- Creus que en el futur pot sortir un jugador d’Olot que sigui un referent o a la pedrera de casa nostra encara li falta molt per situar-se al nivell dels millors?
- Crec que sí. De fet, treballem pensant en aquest objectiu. En els últims tres anys han sortit del Club dos jugadors que han fet el salt a equips de Divisió d’Honor. I si fem un salt en el temps una mica més extens, trobem dos jugadors que al 2012 van participar en els Jocs Olímpics de Londres que s'han fet aquí. Això vol dir que el treball és bo, però no ens podem relaxar i hem de pujar el nostre nivell d’exigència perquè encara estem molt lluny dels millors equips. Els entrenadors tenim molta il·lusió en anar millorant, per això continuem formant-nos, per poder transmetre tota aquesta il·lusió als esportistes.
- La clau de l’èxit és la feina diària i l’esforç?
- Sens dubte, els bons resultats no són sort, és el fruit del treball diari i de l’esforç que tots fan per poder venir a entrenar i fer-ho sempre al cent per cent. Per poder arribar a aquest punt hem de tenir molt present, en aquest moment on la intel·ligència emocional està de moda, la passió i les emocions que hem de generar en els esportistes. Un professor que vaig tenir ens deia que els entrenadors i educadors havien de tenir en compte senpre la fórmula de la E3 (Educar, Entretenir i Emocionar) per mantenir sempre enganxats els esportistes.
- Els resultats d'aquesta temporada estan essent molt bons. Quins objectius persegueixes per aquest curs?
- Sí, és veritat. Però no podem valorar el treball pels resultats. I menys quan treballem principalment amb esportistes que s’estan formant. En aquest cas, els resultats són secundaris. El més important és la progressió i la millora que cada esportista va fent i aquest és la millor manera de mesurar la feina que fem com a entrenadors. Pel que fa als objectius, varien segons la categoria. Alguns són de rendiment, altres de resultats, però el més important de tots és transmetre la il·lusió pel waterpolo als esportistes, que siguin conscients que els resultats que obtenen són els que es mereixen per l’esforç que fan. I això farà possible que novament vinguin a entrenar-se amb il·lusió. Per acabar, hi ha una frase registrada per una marca de beguda que m’agrada molt i que els dic sovint als meus jugadors, luck is an attitude (la sort és una actitud). Cada dia ho han de tenir present.
