Antonio Oliveira   Primer tècnic de natació del Club

"Sense passió, el millor programa d'entrenament  del món no serveix"

Divendres, dissabte i diumenge 21, 22 i 23 de setembre de 2012 es va celebrar a la localitat de Mairena del Aljarafe (Sevilla) el XXXII Congrés de la Associació Espanyola de Tècnics de Natació (AETN), al qual hi va assistir el primer tècnic de la secció de natació del Club Natació Olot (CNO), Antonio Oliveira. Grans especialistes nacionals i internacionals en la matèria hi van ésser presents per tractar temes com ara la natació i la gestió, la natació i el rendiment i la natació i la psicologia.

- És important assistir a aquest tipus de trobades per conèixer de primera mà les darreres tendències en la millora de la preparació dels nedadors, no?

"És bàsic. No es tracta de buscar receptes màgiques, sinó de veure com es treballa en altres clubs, fer un exercici de reflexió i veure quins aspectes es poden millorar o incloure en el nostre programa d'entrenament. L'intercanvi d'informació durant les ponències i després de manera ja més informal resulta sempre molt enriquidor". 

- Reciclar-se és essencial per avançar. Has après alguna cosa nova i interessant en el congrés a nivell tècnic que en un futur aplicaràs en els entrenements en el CNO?

"Sens dubte. S'ha de tenir en compte que el grup amb el que vam començar a treballar ara fa cinc anys i el de l'actualitat és totalment diferent. Hem anat creixent i millorant el nostre nivell d'exigència i competència, fet que ens obliga a replantajar-nos el programa d'entrenament any rere any. És un exercici constant i exigent, peò a la vegada molt motivador. I dins d'aquest procés, tota informació rebuda és positiva. Part dels continguts de les ponències del congrés ens pot ajudar a millorar el nostre programa d'entrenament i no cal que els resultats siguin immediats. La idea és millorar el procés de formació dels nosters nadadors".

- En el congrés s'han tractat diverses àrees, com ara la natació i la gestió, la natació i el rendiment i la natació i la psicologia. En quin nivell estructural es troba el CNO en totes elles?

"Des del meu punt de vista, el grau de professionalitat i de serietat en el treball diari en la secció de natació del Club és molt alt, tenint en compte que el nostre principal objectiu és millorar constantment. Si volem inculcar als nostres esportistes que han de mirar de treure sempre el millor de sí mateixos i no conformar-se, seria il·lògic que nosaltres mateixos no ho deixéssim tot en la nostra feina. Des del punt de vista tècnic, el que em pertoca, crec honestament que estem en un nivell més que acceptable. Però encara ens cal millorar. Pel que fa a l'àmbit de la psicologia, és un punt molt important dins la formació integral de l'esportista. No hem d'oblidar mai que la nostra feina es centra en els joves, i que hem de tractar d'entendre i respectar les seves inquietuds, el seu procés de canvi". 

- L'èxit de la natació catalana en els Jocs Olímpics de Londres tindrà continuïtat o s'espera un retrocés degut a la crisi?

"Si èxit significa les medalles de Mireia Belmonte, aleshores crec que dependrà més de les ganes i la convicció que pugui tenir ella per continuar a aquest nivell que no pas de la crisi en sí. És evident que la falta de pressupost és un pal molt gros, però també és cert que, amb menys mitjans, van obtenir millors resultats. No depèn de que es pugui fer o no, depèn de com es fa. L'esport és superació i aquest és un bon moment per demostrar-ho".

- Quina va ser, al teu entendre, la principal conclusió del congrés a nivell general, i què va ser el que et va cridar més l'atenció a nivell particular? 

"És complicat destacar algun aspecte perquè les ponències van tenir un nivell força alt. No obstant, sí es pot subratllar l'àmbit de les emocions. El millor programa d'entrenament del món, si no es desenvolupa amb passió, amb entusiasme, no serveix de res. I al contrari; el més senzill de tots pot resultar exitòs si l'emboliques de les emocions oportunes. Es tracta del com fas les coses pel damunt de què fas. Per altra banda, el que més em va cridar l'atenció va ésser l'elevada dependència que hi ha en l'esport dels pressupostos. Ara més que mai queda pal·lès. Ens hem acostumat a gaudir de tot tipus de recursos i ara el que cal és ser imaginatius i buscar noves fòrmules que ens permetin continuar sense tants mitjans. Qualsevol contratemps ha de ser, alhora, una nova oportunitat".